Ramon Llull. Cronologia

Tornar a la pàgina de presentació.

1232	Naixement de Ramon Llull a Ciutat de Mallorca.
1257	Llull es casa amb Blanca Picany i es relaciona amb l'infant Jaume, fill menor de Jaume el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca.
1263	Conversió a la penitència, a l'edat de trenta anys.
1265	Després d'una peregrinació a Rocamador i Sant Jaume de Compostel·la, Llull s'entrevista, segurament a Barcelo­na, amb sant Ramon de Penyafort, que li aconsella que estudiï no a París sinó a Mallorca. Compra un esclau moro i s'inicien nou anys de formació intel·lectual i lingüística.
1271-1274	Al final dels nou anys d'estudi, Llull escriu les seves primeres obres, la Lògica d'Algatzell i el Llibre de contemplació.
1274	Mort de l'esclau que li ha ensenyat l'àrab. Il·luminació de Randa, primera versió de l'Art (Art abreujada d'atrobar veritat), i començament de l'Etapa Quaternària de la producció lul·liana.
1275	Llull és cridat a Montpeller pel príncep Jaume i sotmet les seves obres a l'anàlisi d'un expert franciscà, que les aprova.
1276	El 17 d'octubre una butlla papal confirma la fundació del monestir de Miramar, sufragada per Jaume II on tretze franciscans estudien àrab i l'Art.
1283	A Montpeller Llull escriu la novel·la Blaquerna, i una reelaboració del seu sistema en l'Art demostrativa.
1287	Primera visita de Llull a la cort papal; no hi aconse­gueix res a causa de la mort recent d’Honori IV.
1287-1289	Primera visita a París. S'entrevista amb el rei Felip IV el Bell; contactes amb Pere de Llemotges. Els primers intents d'ensenyança universitària fracassen. Redacció del Fèlix o Llibre de Meravelles.
1290	A Montpeller simplifica i reformula el seu sistema en l'Ars inventiva veritatis; començament de l'Etapa Ternària del seu pensament. Rep una carta de recomanació del general dels Franciscans, Ramon Gaufredi, que l'autoritza a ensenyar als convents d'Itàlia.
1292	A Roma Llull (que ja té 60 anys) dedica al papa Nicolau IV la seva primera obra sobre la croada.
1293	Crisi psicològica a Gènova seguida pel primer viatge al Nord d'Africa (a Tunis).
1294	Estada a Nàpols, amb visita ràpida a Mallorca i a Barcelona. Acaba la Taula general començada l'any anterior a Tunis, i fa una Petició a Celestí V, que només va ser papa durant cinc mesos.
1295	Estada a Roma, on fa una Petició similar a Bonifaci VIII, nou papa elegit el desembre de l'any anterior. Escriu el Desconhort i comença l'Arbre de ciència (que acaba el primer d'abril de l'any següent).
1297-1299	Segona estada a París, on dedica als reis de França l'Arbre de filosofia d'amor. També hi escriu la Declaratio per modum dialogi edita contra aliquorum philosophorum opiniones, el Tractat d'astronomia i el Liber de geometria nova.
1299	Passa els darrers mesos de l'any a Barcelona, on dedica el Dictat de Ramon i el Llibre de oració a Jaume II d'Aragó, del qual Llull rep permís per predicar en totes les sinagogues i mesquites dels seus dominis.
1300-1301	Primera estada llarga a Mallorca després de molts anys. Escriu el Cant de Ramon.
1301-1302	Viatge a Xipre, Armènia Menor (costa del golf d'Isken-derun) i potser Jerusalem. Escriu la Rhetorica nova.
1303-1305	Estades a Gènova i a Montpeller. Possible tercer viatge a París.
1305	A Montpeller escriu el Liber de ascensu et descensu intellectus i la seva obra política més important, el Liber de fine. A Barcelona durant l'estiu rep dues subvencions del rei. A l'octubre torna a Montpeller on és present a l'entrevista entre el nou papa Climent V i els reis d'Aragó i Mallorca. El 14 de novembre Llull assisteix a la coronació de Climent V a Lió, i adreça en va una petició a aquest papa. Comença la formulació definitiva del seu sistema, l'Ars generalis ultima.
1307	Segon viatge al Nord d'Africa, a Bugia, on Llull és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. Naufragi prop de Pisa.
1308	A Pisa escriu l'Art Breuacaba l'Ars generalis ultima, i torna a escriure l'obra començada a Bugia i perduda en el naufragi, la Disputatio Raymundi christi­ani et Homeri saraceni. Intents a Pisa i Gènova de promoure una croada. Llull té 75 anys. A Montpeller dedica a Climent V i Felip IV de França l'Ars Dei, una àmplia aplicació de l’Art a la teologia. Probable encontre de Llull i Arnau de Vilanova a Marsella.
1309	A Montpeller escriu una nova obra sobre la croada, el Liber de acquisitione Terrae sanctae, una carta a Jaume II d'Aragó, i una sèrie d'obres preparant el terreny per al proper viatge a la capital francesa.
1309-1311	Quarta i darrera estada a París, on escriu una trentena d'obres, la majoria de tema antiaverroista; en dedica set al rei. El 1310 40 mestres i batxillers en Arts i Medicina firmen un document aprovant l'Art breu, i Llull rep una carta de recomanació de Felip IV. El 1311 escriu el Liber natalis parvi pueri Jesu i el Liber lamentationis philosophiae, dicta la Vita coetanea, i rep una aprovació del canceller de la Universitat de París. Camí del Concili de Viena del Delfinat, redacta el poema Lo concili i l'opuscle en prosa, El fantàstic. Assisteix al concili de Viena fins a la primavera de l'any següent.
1312-1313	Passa per Montpeller (maig de 1312) camí de Mallorca, on escriu un cicle de 182 sermons i dicta testament (abril de 1313). Ja té uns 81 anys.
1313-1314	Estada a Messina.
1314-1315	Tercera missió al Nord d'Africa, altra vegada a Tunis. Dedica obres al soldà i manté correspon­dència amb Jaume II d'Aragó, a qui demana un franciscà que l'ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315.
1316	Pel març o abans mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a Mallorca mateix. Devia tenir uns 84 anys.