Cant de Ramon (text íntegre)

Tornar a la pàgina de presentació

Son creat e esser m’es dat
a servir Deu que fos honrat,
e son caut en mant pecat
e en ira de Deu fui pausat.
Jesus me venc crucificat:
volc que Deus fos per mi amat.

Mati ane querre perdo
a Deu, e pris confessio
ab dolor e contricio.
De caritat, oracio,
esperansa, devocio,
Deus me fe conservacio.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarrayns a preicar.
Enfre la vinya e·l fenolar
amor me pres, fe·m Deus amar,
e ’nfre sospirs e plors estar.

Deus Paire, Fil, Deus Espirat,
de qui es Santa Trinitat
tracte com fossen demonstrat.
Deus Fill, del cel es davalat,
de una Verge esta nat,
Deu e home, Crist appelat.

Lo mon era ’n damnacio;
mori per dar salvacio
Jesus, per qui·l mon creat fo.
Jesus puja ’l cel sobre·l tro,
venra a jutjar li mal e·l bo:
no valran plors querre perdo.

Novel saber ay atrobat,
pot n’hom conexer veritat
e destruir la falsetat.
Serrains seran batejat,
tartres, jueus e mant errat,
per lo saber que Deus m’ha dat.

Pres ay la crots: tramet amors,
a la Dona de peccadors
que d’ela m’aport gran secors.
Mon cor esta casa d’amors
e mos huyls fontanes de plors:
entre gaug estag e dolors.

Son hom veyl, paubre, meyspreat,
no ay ajuda d’home nat
e ay trop gran fait emparat.
Grans res ai de lo mon cercat,
mant bon exempli hai donat:
poc son conegut e amat.

Vuyl morir en pelec d’amor.
Per esser gran non ay paor
de mal princep ne mal pastor.
Tots jorns consir la desonor
que fan a Deu li gran senyor
qui meten lo mon en error.

Prec Deus trameta missatgers
devots, sciens e vertaders
a conexer que Deus hom es.
La Verge on Deus hom se fes
e tots los sants d’ela sotsmes
prec qu’en infern no sia mes.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia ’mor
que d’el reeba resplendor.
No som digne de far honor
a Deu, tan fort son peccador,
e som de libres trobador!

On que vage cuit gran be far,
e a la fi res no y pusc far,
per que n’ay ira e pesar.
Ab contricio e plorar
vuyl tant a Deu merse clamar
que mos libres voyl’exalsar.

Santetat, vida, sanitat,
gaug, me do Deus e libertat,
e guard me de mal e pecat.
A Deu me son tot comanat:
mal esperit ni hom irat
no ajen en mi potestat.

Man Deus als cels e ’ls elements,
plantes e totes res vivents
que no·m fassen mal ni tormens.
Do·m Deus companyons conexens,
devots, leials, humils, tements,
a procurar sos honraments.