Llibre de l'orde de cavalleria (capítol 2, text íntegre). De l'ofici qui pertany a cavaller

 Tornar a la pàgina de presentació

Ofici de cavaller és la fi e la intenció per la qual fo començat l'orde de cavalleria. On, si cavaller no usa de l'ofici de cavalleria, és contrari a son orde e a los començaments de cavalleria damunt dits; per la qual contrarietat no és ver cavaller, jassia apellat cavaller; e aital cavaller és pus vil que lo tixedor ne lo trompador qui segueixen llur ofici.

Ofici de cavaller és mantenir e defendre la sancta fe catòlica, per la qual Déu lo pare tramès son Fill pendre carn en la verge gloriosa nostra dona Sancta Maria, e per la fe a honrar e a muntiplicar soferí en est món molts treballs e moltes hontes e greu mort. On, enaixí con nostro senyor Déus ha elets clergues per mantenir la sancta fe ab escriptures e ab provacions necessàries, preïcant aquella als infeels ab tan gran caritat que la mort sia a ells desirable, enaixí lo Déu de glòria ha elets cavallers qui per força d'armes vencen e apoderen los infels qui cada dia punyen en lo destruïment de la Sancta Esgleia. On, per açò Déus té honrats en est món e en l'altre aitals cavallers qui són mantenidors e defenedors de l'ofici de Déu e de la fe per la qual nos havem a salvar.

Cavaller qui haja fe e no ús de fe, e sia contrari a aquells qui mantenen la fe, és així con enteniment d'home a qui Déus ha dado raó e usa de desraó e d'ignorància.

On, qui ha fe e és contrari a fe, vol ésser salvat per ço qui és contra fe; e per ço son voler se concorda ab descreença, qui és contrari de fe e de salvació, per la qual descreença hom és jutjat a treballs qui no han fi.

Molts són los oficis que Déus ha donats en est món a ésser servit per los hòmens, mas tots los pus nobles, los pus honrats, los pus acostats dos oficis qui sien en est món, és ofici de clergue e ofici de cavaller; e, per açò, la major amistat que sia en est món deuria ésser entre clergue e cavaller. On, enaixí con clergue no segueix l'orde de clerecia con és contra l'orde de cavalleria, enaixí cavaller no manté orde de cavalleria con és contrari e desobedient als clergues, qui són obligats a amar e a mantenir l'orde de cavalleria.

Orde no tan solament està en los hòmens qui amen llur orde, que enans està en ells per amar altres órdens. On, amar un orde e desamar altre orde no és mantenir orde, car null orde no ha Déus donat contrari a altre orde. On, enaixí con alcú home religiós qui ama tant son orde que n'és enemic d'altre orde, no segueix orde, enaixí cavaller no ha ofici de cavaller con ama tant son orde que en menyspreu e en desam altre orde. Car si cavaller tenia l'orde de cavalleria desamant e destruent altre orde, seguir s'hia que Déu e orde fossen contraris, la qual contrarietat no pot ésser.

Tant és noble cosa ofici de cavaller, que cascú cavaller deuria ésser senyor e regidor de terra, mas per los cavallers, qui són molts, no basten les terres. E a significar que un Déu és senyor de totes coses, emperador deu ésser cavaller e senyor de tots los cavallers; mas, car emperador no poria per si mateix réger tots los cavallers, cové que haja dessots si reis qui sien cavallers, per tal que li ajuden a mantenir l'orde de cavalleria. E los reis deuen haver dejús si comtes, comdors, varvassors, e així dels altres graus de cavalleria; e dejús aquests graus deuen ésser los cavallers d'un escut, los quals sien governats e posseïts per los graus de cavalleria damunt dits.

A demostrar l'excel•lent senyoria, saviea e poder de nostro senyor Déus, qui és un, e pot e sap réger e governar tot quant és, descovinent cosa fóra que un cavaller pogués per si mateix réger totes les gents d'aquest món; car si ho faés, no fóra tan bé significada la senyoria, lo poder e la saviea de nostro senyor Déus. On, per açò, Déus ha volgut que a réger totes les gents d'aquest món haja mester molts oficials qui sien cavallers. On, lo rei o el príncep qui fa procuradors, veguers, batles, d'altres hòmens qui no sien cavallers, fa contra l'ofici de cavalleria, con sia cosa que cavaller sia pus covinent segons dignitat de son ofici a senyorejar poble que altres hòmens; car per la honor de son ofici li deu ésser feta més d'honor que a altre home que no sia tan honrat en ofici. E per la honor en què és per son orde, ha nobilitat de cor; e per nobilitat de coratge s'enclina pus tard a malvestat e a engan e a vils fets que altre home.

Ofici de cavaller és mantenir e defendre senyor terrenal, car ni rei ni príncep ni null alt baró sens ajuda no poria mantenir dretura en ses gents. On, si el poble o alcun home és contra lo manament del rei o del príncep, cové que los cavallers ajuden a llur senyor, qui és un home sol enaixí com un altre home. On, lo cavaller malvat qui ajuda enans al poble que a son senyor, o qui vol ésser senyor e vol desposseir son senyor, no segueix l'ofici per lo qual és apellat cavaller.

Per los cavallers deu ésser mantenguda justícia, car enaixí com los jutges han ofici de jutjar, així los cavallers han ofici de mantenir justícia. E si cavaller e lletres no se podien covenir tan fortment que cavaller per ciència abastàs a ésser jutge, jutge deuria ésser cavaller; car aquell per qui justícia pot ésser mills mantenguda és mills covinent a ésser jutge que altre home, ab què lo cavaller sia covinent a ésser jutge.

Cavaller deu córrer a cavall, bornar, llançar a taulat, anar ab armes, torneigs, fer taules redones, esgremir, caçar cers, orses, senglars, lleons, e les altres coses semblants a aquestes que són ofici de cavaller; car per totes aquestes coses s'acostumen los cavallers a fets d'armes e a mantenir l'orde de cavalleria. On, menysprear la costuma e la usança de ço per què cavaller és pus aparellat a usar de son ofici, és menysprear l'orde de cavalleria.

D'on, enaixí com totes aquestes usances damunt dites pertanyen a cavaller quant al cors, enaixí justícia, saviesa, caritat, lleialtat, veritat, humilitat, fortitudo, esperança e espertesa, e les altres virtuts semblants a aquestes, pertanyen a cavaller quant a l'ànima; e per açò lo cavaller qui usa d'aquestes coses qui pertanyen a orde de cavalleria quant al cors, e no usa quant a l'ànima d'aquelles virtuts qui pertanyen a cavalleria, no és amic de l'orde de cavalleria; car si ho era, seguir s'hia que lo cors e cavalleria fossen ensems contraris a l'ànima e a ses virtuts, e açò no és ver.

Ofici de cavaller és mantenir terra, car, per la paor que les gents han dels cavallers, dubten a destruir les terres, e per temor dels cavallers dubten los reis e els prínceps venir los uns contra los altres. Mas lo malvat cavaller qui no ajuda a son senyor terrenal natural contra altre príncep, és cavaller sens ofici, e és així com fe sens obra, e és així com descreença qui és contra fe. On, si aital cavaller seguia l'orde e l'ofici de cavalleria, cavalleria e son orde seria injuriosa al cavaller qui es combat tro a la mort, per justícia e per son senyor a mantenir e a defendre.

No és negun ofici qui sia fet que no pusca ésser desfet; car si ço qui és fet no podia ésser desfet ni destruït, ço qui és fet seria semblant a Déu, qui no és fet ni pot ésser destruït. On, con l'ofici de cavalleria sia fet e ordenat per Déu, e sia mantengut per aquells qui amen l'orde de cavalleria e qui són en l'orde de cavalleria, per açò lo malvat cavaller qui s'ix de l'orde de cavalleria desamant l'ofici de cavalleria, desfà en si mateix cavalleria.

Rei o príncep qui desfà en si mateix orde de cavaller, no tan solament desfà cavaller en si mateix, que enans ho fa als cavallers qui li són sotsmesos; los quals, per lo mai eximpli de son senyor, e per ço que sien amats per ell e seguesquen sos malvats nodriments, fan ço que no pertany a cavalleria ni a son orde. E per ço los malvats prínceps no tan solament són contraris en si mateixs a l'orde de cavalleria, que enans ho són en llurs sotsmesos, en los quals desfan l'orde de cavalleria. On, si gitar un cavaller de l'orde de cavalleria és molt gran malvestat e gran viltat de coratge, quant més ho és qui molts cavallers gita de l'orde de cavalleria!Ah, con és gran força de coratge en cavaller qui venç e apodera molts malvats cavallers! Lo qual cavaller és príncep o alt baró qui ama tant l'orde de cavalleria que, per molts malvats hòmens qui són apellats cavallers, e qui cada dia li consellen que faça malvestats, falliments e engans on destrua en si mateix cavalleria, lo bonauirat príncep, ab sola nobilitat de son coratge, e ab l'ajuda que li fa cavalleria e son orde, destruu e venç tots los enemics de cavalleria.

Si cavalleria fos en força corporal més que en força de coratge, seguiria's que orde de cavalleria se concordàs pus fortment ab lo cors que ab l'ànima, e si ho faés, lo cors hagra major nobilitat que l'ànima. On, con nobilitat de coratge no pusca ésser vençut ni apoderat per un home ni per tots los hòmens qui són, e un cors sia vençut per altre e pres, lo malvat cavaller qui tem pus fortment la força del cors, con fuig a la batalla e desempara son senyor, que no fa la malvestat e la flaquesa de son coratge, no usa de l'ofici de cavaller, ni és servidor ni obedient a l'honrat orde de cavalleria, qui fo començat per noblea de coratge.

Si la menor nobilitat de coratge se convengués mills ab l'orde de cavalleria que la major, concordaren-se flaquesa e volpellatge ab cavalleria contra ardiment e força de coratge; e si açò fos enaixí, flaquea e volpellatge foren ofici de cavaller, e ardiment e força desordenaren l'orde de cavalleria. On, con d'açò sia lo contrari, per açò si tu, cavaller, vols ni ames molt cavalleria, a esforçar-se cové que on pus fortment hauràs defalliment de companyons e d'armes e de messió, hages ardiment de coratge e esperança contra aquells qui són contraris a cavalleria. E si tu mors per mantenir cavalleria, doncs tu has cavalleria en ço que més la pots amar e servir e tenir; car cavalleria en null lloc no està tan agradablement com en nobilitat de coratge. E null hom no poria més amar, ne honrar, ni haver cavalleria, que aquell qui mor per la honor e l'orde de cavalleria.

Cavalleria e ardiment no es covenen sens saviesa e seny; car si ho faïen, follia e ignorància se covenrien ab l'orde de cavalleria. E si açò era enaixí, saviesa e seny qui són contraris a follia e a ignorància, serien contraris a orde de cavalleria, e açò és impossíbil; per la qual impossibilitat és significat a tu, cavaller que has gran amor a l'orde de cavalleria, que enaixí con cavalleria per nobilitat de coratge te fa haver ardiment, e et fa menysprear los perills per ço que cavalleria pusques honrar, enaixí orde de cavalleria cové que et faça amar saviea e seny ab què pusques honrar l'orde de cavalleria contra lo desordonament e el defalliment qui és en aquells qui cuiden seguir la honor de cavalleria per follia e per minva d'enteniment.

Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí con és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors, e los menors hagen refugi als majors, enaixí és costuma de l'orde de cavalleria que per ço car és gran e honrat e poderós, sia en socors e en ajuda a aquells qui li són dejús en honrament e en força. On, si forçar vídues qui han mester ajuda, e heretar òrfens qui han mester regidor, e robar e destruir los hòmens mesquins e despoderats a qui hom deu donar socors, se concorda ab l'orde de cavalleria, malvestat, engany, crueltat e falliment se covenen ab orde e ab nobilitat e honrament. E si açò és enaixí, doncs cavaller e son orde és contrari al començament de l'orde de cavalleria.

Si Déu ha donat ulls al menestral per ço que veja obrar, a l'home pecador ha donats ulls per ço que pusca plorar sos pecats. E si al cavaller ha donat lo cor perquè sia cambra on estia la nobilitat de son coratge, al cavaller qui és en sa força e en son honrament ha donat cor per ço que hi sia pietat de mercè a ajudar e a salvar e a guardar aquells qui lleven los ulls ab plors e llurs cors ab esperança als cavallers que los ajuden, e els defenen, e lur donen a llurs necessitats. On, cavaller qui no haja ulls ab què veja los despoderats, ni ha cor ab què pens llurs necessitats, no és ver cavaller ni no és en l'orde de cavalleria; car tant és alta cosa e noble cavalleria, que tots aquells qui són abcegats e han vil coratge: gita de son orde e de son benifet.

Si cavalleria, qui és tan honrat ofici, fos ofici de robar e de destruir los pobres e los despoderats, e d'enganar e de forçar les vídues e les altres fembres, ben gran e ben noble ofici fóra ajudar e mantenir òrfens e vídues e pobres. On, si ço qui és malvestat e engan era en l'orde de cavalleria qui és tan honrat, e per malvestat e per falsia e per traïció e crueltat, cavalleria era en son honrament, quant més pus fortment sobre cavalleria seria honrat l'orde qui hauria honrament per lleialtat e cortesia e liberalitat e pietat!Ofici de cavaller és haver castell e cavall per guardar los camins e per defendre llauradors. Ofici de cavaller és haver viles e ciutats per tenir dretura a les gents, e per congregar e ajustar fusters en un lloc, ferrers, sabaters, drapers, mercaders e los altres oficis qui pertanyen a l'ordonament d'aquest món, e qui són necessaris a conservar lo cors a ses necessitats. On, si los cavallers per mantenir llur ofici són tan bé llogats que són senyors de castells e de viles e de ciutat; si destruir viles, castells e ciutats cremar e tallar los arbres e les plantes, e auciure lo bestiar e robar los camins era ofici e orde de cavaller, obrar e edificar castells, forces, viles e ciutats, defendre llauradors, talaies tenir a camins segurs, e les altres coses semblants a aquestes, serien desordonament de cavalleria; e si açò era enaixí, la raó per la qual cavalleria és atrobada seria una cosa mateixa ab son desordonament e son contrari.

Traïdors, lladres, robadors, deuen ésser encalçats per los cavallers, car enaixí com destral és feta per destruir los arbres, enaixí cavaller ha son ofici per destruir los mals hòmens. On, si cavaller és robador, lladre, traïdor, e los robadors, traïdors, lladres, deuen ésser morts per los cavallers e preses; si lo cavaller qui és lladre o traïdor o robador vol usar de son ofici e usa en altre de son ofici, ab l'orde de cavalleria se cové mills en altre que en si mateix. E con no és cosa lleguda que null home aucia si mateix, per açò cavaller qui sia lladre, traïdor e robador, deu ésser destruït e mort per altre cavaller. E cavaller qui sofira ne mantenga cavaller traïdor, robador, lladre, no usa de son ofici, car si usava de son ofici, contra son ofici faria si los hòmens lladres, traïdors, qui no son cavallers auceïa ni destruïa.

Si tu, cavaller, has dolor o alcun mal en una mà, aquell mal pus prop és a l'altra mà que no és a mi o a altre home; on, cavaller qui sia traïdor ni lladre ni robador, pus prop és son vici e son falliment a tu qui est cavaller, que a mi qui no són cavaller. On, si lo teu mal te dóna major treball que lo meu, per què escuses ni mantens cavaller enemic de la honor de cavalleria?, ni per què blasmes los hòmens qui no són cavallers dels falliments que fan?

Cavaller lladre, major lladronici fa a l'alta honor de cavalleria con li embla si mateix e son nom, que no fa con embla diners o altres coses; car emblar honrament és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna d'ésser lloada e honrada. E car honor e honrament val més que diners ni que aur ni que argent, per lo és major falliment avilar cavalleria que emblar diners ni altres coses qui no són cavalleria.

E si açò no era enaixí, seguir s'hia o que diners e les coses que hom embla fossen mellors que home, o que fos major lladronici emblar un diner que emblar molts diners.

Si hom traïdor qui aucia son senyor, o jau ab sa muller, o si traeix son castell, és cavaller, qual cosa és home qui mors per honrar e defendre son senyor? Ni si cavaller traïdor és blandit per son senyor, qual falliment porà fer de què sia punit ni reprès? Ni si senyor no manté la honor de cavalleria contra son cavaller traïdor, en qui la mantendrà? Ni senyor qui no destruu son traïdor, qual cosa destruirà ni per què es senyor, ni home, ni nulla re?

Si ofici de cavaller és reptar o combatre traïdor, e si ofici de cavaller traïdor és escondir-se e combatre lleial cavaller, qual cosa és ofici de cavaller? Ni si coratge tan malvat con és lo de cavaller traïdor cuida vençre coratge de cavaller lleial, l'alt coratge de cavaller qui es combat per lleialtat, qual cosa cuida vençre ni sobrar? Ni si cavaller amic de cavalleria e de lleialtat és vençut, qual és lo pecat que ha fet, ni on és anada la honor de cavalleria?

Si robar fos ofici de cavaller, donar fóra contrari a l'orde de cavalleria; e si donar se convengués ab algun ofici, quanta de valor fóra en aquell home qui hagra ofici de donar? Ni si donar les coses toltes se covenia ab l'honor de cavalleria, restituir ab què es covendria? Ni si tolre ço que Déus dóna deu posseir cavaller, qual cosa és que cavaller no deja posseir?

Poc sap de comanar qui a llop famejant comana ses ovelles, e qui sa muller bella comana a cavaller jove traïdor, ni qui son fort castell comana a cavaller avar e robador. E si aital home sabria poc de comenar ses coses, qui és aquell qui sos béns sàpia comanar?, ni qual és aquell qui ses comandes sap retre ni guardar?

Has vist null cavaller qui son castell no vulla recobrar?, ni vist anc cavaller qui a cavaller traïdor no vulla sa muller guardar ni vist anc cavaller robador qui no s'escondís de robar? E si negun d'aitals cavallers has vist, regla ni orde porà'ls ja tornar en l'orde de cavalleria?

Tenir gint son arnès e manescalsir son cavall és ofici de cavaller; e si jugar son arnès, ses armes e son cavall és ofici de cavaller, doncs ço que és e qui no és, és ofici de cavaller. On, si açò és enaixí, doncs ofici de cavaller és e no és; on, con res e no-res sien contraris, e destruir son arnès cavalleria no és, adoncs cavalleria sens armes qual cosa és?, ni per qual raó cavaller nomenat és?

Manament és de llei que hom no sia perjur; on, si fer sagrament falsament no és contra orde de cavalleria, Déus, qui féu lo manament, e cavalleria són contraris; e si ho són, on és l'honrament de cavalleria, ni qual cosa és son ofici? E si Déus e cavalleria se covenen, cové que jurar falsament no sia en aquells qui mantenen cavalleria. E si fer vot e prometre a Déu e jurar en ver no és en cavaller, què és ço en què està cavalleria?

Si justícia e luxúria se covenen, cavalleria, qui es cové ab justícia, se cové ab luxúria; e si cavalleria e luxúria se covenen, castedat, qui és lo contrari de luxúria, és contra l'honrament de cavalleria; e si açò és enaixí, seria ver que cavallers volguessen honrar cavalleria per mantenir luxúria. E si justícia e luxúria són contraris, e cavalleria és per mantenir justícia, doncs cavaller luxuriós e cavalleria són contraris, e si ho són, en cavalleria deuria ésser esquivat pus fortment que no és lo vici de luxúria; e si era punit lo vici de luxúria segons que deuria, de negun orde no serien gitats tants hòmens con de l'orde de cavalleria.

Si justícia e humilitat eren contraris, cavalleria, qui es concorda ab justícia, seria contra humilitat e concordar s'hia ab orgull. E si cavaller ergullós manté l'ofici de cavalleria, altra cavalleria fo aquella qui començà per justícia e per mantenir los hòmens humils contra los ergulloses injusts. E si açò és enaixí, los cavallers qui són en aquest temps no són en l'orde en lo qual eren los altres cavallers qui foren primers. E si aquests cavallers qui ara són tenen la regla e usen de l'ofici del qual usaven los primers, ergull ni malvestat no és en aquests cavallers que veem ergulloses e injurioses. E si ço que par que sia ergull e injúria res no és, doncs humilitat e justícia en què és, ni on és, ni què és?

Si justícia i pau eren contraris, cavalleria, qui es concorda ab justícia, serà contrari a pau, e si ho és, doncs aquests cavallers qui són ara enemics de pau e amen guerres e treballs, són cavallers; e aquells qui pacifiquen les gents e fugen a treballs, són injurioses e són contra cavalleria. On, si això és enaixí, e los cavallers qui ara són usen de l'ofici de cavalleria, si són injurioses e guerrers e amadors de mal e de treballs, deman qual cosa ni què eren los cavallers primers qui es concordaven ab justícia e ab pau, pacificant los hòmens per justícia e per força d'armes. Car, enaixí com en lo temps primer, és ara ofici de cavaller pacificar los hòmens per força d'armes; e si los cavallers guerrers, injurioses, qui són en aquest temps, no són en l'orde de cavalleria ni han ofici de cavaller, on és doncs cavalleria, ni quals ni quants són aquells qui són en son orde?

Moltes maneres són per què cavaller pot e deu usar d'ofici de cavalleria; mas con nós hajam a tractar d'altres coses, per açò nos en passam con pus abreujadament podem, e majorment con a requesta d'un cortès escuder, lleial, vertader, qui llong temps ha seguida la regla de cavaller, hajam fet aquest llibre abreujadament, per ço car en breu temps deu ésser adobat a novell cavaller.