Tornar a la pàgina de presentació
Tot ço que el prevere vest per cantar la missa ha alcuna significança
qui es cové a son ofici. E car ofici de clergue e ofici de cavaller se
covenen, per açò orde de cavalleria requer que tot ço qui és mester a
cavaller a usar de son ofici haja alcuna significació per la qual sia
significada la noblea de l'orde de cavalleria.
A cavaller és donada espaa qui és feta en semblança de creu, a
significar que enaixí con nostro senyor Jesucrist vencé en la creu la
mort en la qual érem caüts per lo pecat de nòstron pare Adam, enaixí
cavaller deu vençre e destruir los enemics de la creu ab l'espaa. E car
l'espaa és tallant de cada part, e cavalleria és per mantenir justícia, e
justícia és donar a cascun son dret, per açò l'espaa de cavaller
significa que lo cavaller ab l'espaa mantenga cavalleria e justícia.
Llança és donada a cavaller per significar veritat, car veritat és
cosa dreta e no es torç, e veritat va davant a falsetat; e lo ferre de
la llança significa la força que veritat ha sobre falsetat, e lo penó
significa que veritat se demostra a tuit e que no ha paor de falsetat ni
d'engan. E veritat és recoldament d'esperança, e així de les altres
coses qui són significades de veritat per la llança del cavaller.
Capell de ferre és donat a cavaller a significar vergonya, car
cavaller sens vergonya no pot ésser obedient a l'orde de cavalleria. On,
enaixí con vergonya fa ésser hom vergonyós e fa tenir sos ulls en
terra, enaixí capell defèn hom de les coses altes e garda a la terra, e
és mitjà qui està enfre les coses baixes e les coses altes. E enaixí con
capell defèn lo cap, qui és lo pus alt e lo pus principal membre qui
sia en home, enaixí vergonya defèn cavaller, qui és, aprés ofici de
clergue, lo pus alt ofici que sia, que no s'enclín a vils fets, ni la
nobilitat de son coratge no davall a malvestat ni a engan, ni a null
malvat nodriment.
Ausberg significa castell e mur contra vicis e falliments; car enaixí
con castell e mur és enclòs environ per ço que hom no hi pusca entrar,
enaixí ausberg és per totes parts enserrats e tancats, per ço que dó
significança a lo noble coratge de cavaller, con no pusca entrar en ell
traïció ni ergull ni deslleialtat ni null altre vici.
Calces de ferre són donades a cavaller per tenir segurs sos peus e
ses cames, a significar que cavaller deu tenir segurs los camins ab
ferre, ço és ab espaa e ab llança, ab maça e ab les altres armes.
Esperons són donats a cavaller a significar diligència e espertesa e
ànsia con pusca tenir honrat son orde. Car enaixí con ab los esperons
broca lo cavaller son cavall per ço que es cuit e que corra con pus
ivarsosament pusca, enaixí diligència fa cuitar les coses qui covenen
ésser, e espertea fa hom guardar d'ésser sobtat, e ànsia fa procurar
l'arnès e la messió qui és mester a la honor de cavalleria.
Gorgera és donada a cavaller a significança d'obediència, car
cavaller qui no és obedient a son senyor ni a l'orde de cavalleria
deshonra son senyor e ixse de l'orde de cavalleria. On, enaixí con la
gorgera environa lo coll del cavaller per ço que sia defès de nafres e
de colps, enaixí obediència fa estar lo cavaller dins los manaments de
son senyor e major e dins l'orde de cavalleria, per ço que traïció ni
ergull ni injúria ni altre vici no corrompen lo sagrament que el
cavaller ha fet a son senyor e a cavalleria.
Maça és donada a cavaller a significar força de coratge; car enaixí
con la maça és contra totes armes, e dóna e fer de totes parts, enaixí
força de coratge defèn cavaller de tots vicis, e fortifica les virtuts e
les bones costumes per les quals cavaller mantén la honor de
cavalleria.
Misericòrdia és donada a cavaller per ço que, si li defallen armes,
que es torn a la misericòrdia; car si és tan prop a son enemic que no el
pusca ferir ab llança ni ab espaa ni ab maça, que li faça colp ab la
misericòrdia. On, aquesta arma misericòrdia significa que lo cavaller no
es deu confiar a ses armes ni en sa força, e deu-se tant acostar a Déu
per esperança que ab l'esperança de Déu combata sos enemics e aquells
qui són contraris a cavalleria.
Escut és donat a cavaller per significar ofici de cavaller; car
enaixí con l'escut met lo cavaller enfre si e son enemic, enaixí
cavaller és lo mitjà qui és enfre rei e son poble. E enaixí con lo colp
fer enans en l'escut que en lo cors del cavaller, enaixí cavaller deu
parar son cors denant son senyor si alcun home vol pendre ni nafrar son
senyor.
La sella en què cavalca lo cavaller significa seguretat de coratge e
càrrec de cavalleria; car enaixí con per la sella cavaller està segur
sobre son cavall, enaixí seguretat de coratge fa estar de cara lo
cavaller en la batalla, per la qual seguretat esdevé ventura amiga de
cavalleria. E per seguretat són menyspreats molts volpells gabaments e
moltes vanes semblances, e són refrenats molts hòmens qui no gosen
passar a avant en lo lloc on coratge noble fa estar segur lo cors del
cavaller.
E tant és gran lo càrrec de cavalleria, que per lleugeres coses no es deuen moure los cavallers.
Cavall és donat a cavaller per significança de nobilitat de coratge, e
per ço que sia pus alt encavalcat que altre home, e que sia vist de
lluny e que més coses tenga dejús si, e que enans sia a tot ço que es
cové a la honor de cavalleria que altre home.
A cavall és donat fre e a les mans del cavaller són donades regnes, a
significança que cavaller per lo fre refrèn sa boca de parlar lletges
paraules e falses, e refrèn ses mans que no dó tant que haja a querre,
ni sia tan ardit que de son ardiment git seny, e per les regnes entena
que ell se lleix menar vers qual part l'orde de cavalleria lo vulla
aemprar ni trametre. E con hi serà mester, allarg ses mans e faça
messió, e dó segons que es cové a sa honor; e que sia ardit, e no dubte
sos enemics; e con dubtarà de ferir, lleix flaquea de coratge. E si
d'açò lo cavaller fa lo contrari, son cavall, qui és bèstia que no ha
raó, segueix mills la regla e l'ofici de cavalleria que lo cavaller.
Testera és donada a cavall per significança que tot cavaller no deu
fer d'armes sens raó; car enaixí con lo cap del cavall va primer e
davant lo cavaller, enaixí lo cavaller deu anar denant raó en tot ço que
fa, car obra que sia sens raó ha tanta de viltat en si, que no deu
ésser denant a cavaller. On, enaixí con la testera guarda e defèn lo cap
del cavall, enaixí raó guarda e defèn cavaller de blasme e de vergonya.
Guarniments de cavall defenen cavall, e per los guarniments és feta
significança que el cavaller deu gordar e costoir sos béns e ses
riqueses, per tal que pusca bastar a l'ofici de cavalleria. Car enaixí
con cavall no poria ésser defès de colps ni de nafres sens guarniments,
enaixí cavaller sens aquests béns temporals no poria mantenir la honor
de cavalleria, ni no poria ésser defès a malvats pensaments, car
pobretat fa hom cogitar enganys e traïcions.
Perpunt dóna significança al cavaller dels grans treballs los quals
li cové a soferre per honrar l'orde de cavalleria; car enaixí con lo
perpunt està dessús a los altres guarniments, e està al sol e a la pluja
e al vent, e reep enans los colps que l'ausberg e per totes parts és
combatut e ferit, enaixí cavaller és elegut a majors treballs que altre
home. Car tots los hòmens qui són dejús sa nobilitat e dejús sa guarda
han a recórrer a cavaller, e cavaller los deu tots defendre, e enans deu
lo cavaller ésser ferit e nafrat e mort, que los hòmens qui li són
comenats. On, con açò sia enaixí, doncs gran és lo càrrec de cavalleria,
e per açò són los prínceps e los alts barons en tan gran treball posats
a réger e a defendre llurs terres e llur poble.
Senyal en escut e en sella e en perpunt és donat a cavaller per ésser
lloat de los ardiments que fa e de los colps que dóna en la batalla. E
si és volpell ni flac ni retraent, és-li donat lo senyal per ço que sia
blasmat e reprès. E car senyal és donat a cavaller per ço que sia
conegut si és amic o enemic de cavalleria, per açò cascun cavaller deu
honrar son senyal, per ço que és guard de blasme, qui gita cavaller de
l'orde de cavalleria.
Senyera és donada a rei e a príncep e a senyor de cavallers a
significança que los cavallers deuen mantenir la honor del senyor e de
son heretatge; car en la honor del regne o del principat, e en la honor
de llur senyor, són honrats e lloats per les gents; e en la deshonor de
la terra on són, e del senyor de qui són, los cavallers són pus blasmats
que altres hòmens. Car enaixí con per la honor deuen ésser pus lloats,
per ço car la honor més està en ells que en altres hòmens, enaixí en la
deshonor deuen ésser més blasmats que altres hòmens, per ço car per la
llur flaquea o traïció són pus fortment desheretats reis e prínceps e
alts barons, e són perduts més regnes e comtats e altres terres que per
la flaquea e traïció de nulls altres hòmens que no sien cavallers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario