Defallí caritat, lleialtat, justícia e veritat en lo món. Començà
enemistat, deslleialtat, injúria e falsetat. E per açò fo error e
torbament en lo poble de Déu, qui era creat per ço que Déus sia amat,
conegut, honrat, servit e temut per home.
Al començament, con fo en lo món vengut menyspreament de justícia per
minvament de caritat, covenc que justícia retornàs en son honrament per
temor. E per açò de tot lo poble foren fets milenaris, e de cascun mil
fo elet a triat un home pus amable, pus savi, pus lleial e pus forts, e
amb pus noble coratge, ab més d'ensenyaments e de bons nodriments que
tots los altres.
Encercat fo en totes les bèsties qual és pus bella bèstia e pus
corrent e que pusca sostenir més de treball, ni qual és pus covinent a
servir home. E car cavall és la pus noble bístia e la pus covinent a
servir home, per açò de totes les bèsties hom eleec cavall e donà-lo a
l'home qui fo elet de mil hòmens. E per açò aquell home ha nom cavaller.
Con hom hac ajustada la pus noble bístia al pus noble home, enaprés
covenc que hom elegués e triàs, de totes les armes, aquelles que són pus
nobles e pus covinents a combatre e a defendre hom de nafres e de mort.
E aquelles armes hom donà e aproprià e cavaller. Qui vol, doncs, entrar
en l'orde de cavalleria, aesmar e pensar li cové lo noble començament
de cavalleria; e cové que la noblea de son coratge e son bon nodriment
se concord e es covenga ab lo començament de cavalleria, car, si no ho
faïa, contrari seria a l'orde de cavalleria e a sos començaments. E per
ço no es cové que l'orde de cavalleria reeba sos enemics en sos
honraments, ni aquells qui són contraris a sos començaments.
Amor e temor se covenen contra desamor e menyspreament; e per açò
covenc que cavaller, per noblea de coratge e de bones costumes, e per la
honor tan alta e tan gran la qual li és feta per elecció, e per cavall,
e per armes, fos amat e temut per les gents, e que per la amor retornàs
caritat e ensenyament, e per la temor retornàs veritat e justícia.
Home, en quant ha més de seny e d'enteniment, e és de pus forts
natura que fembra, pot ésser millor que fembra; car, si no era tan
poderós a ésser bo com la fembra, seguir s'hia que bondat e força de
natura fos contrari a bonea de coratge e de bones obres. On, enaixí con
home per sa natura és pus aparellat a haver noble coratge e a ésser bo
que la fembra, enaixí home és pus aparellat a ésser àvol que la fembra;
car, si no era, no seria digne que hagués major nobilitat de coratge e
major mèrit d'ésser bo que fembra.
Guarda, escuder, què faràs si prens l'orde de cavalleria; car, si est
cavaller, tu reeps l'honrament e la servitud qui es cové als amics de
cavalleria, car, en quant has pus nobles començaments, est pus obligats a
ésser bo e agradable a Déu e a les gents; e si est àvol, tu est lo
major enemic de cavalleria e est pus contrari a sos començaments e a son
honrament.
Tant és alt e noble l'orde de cavalleria, que no basta a l'orde que
hom lo faés de pus nobles persones, ni que hom li donàs les pus nobles
bísties ni les pus honrades armes; ans covenc que hom faés senyors de
les gents aquells hòmens qui són en l'orde de cavalleria. E car senyoria
ha tanta de nobilitat, e servitud ha tant de sotsmetiment, si tu qui
prens l'orde de cavalleria est vil ni malvat, pensar pots qual injúria
fas a tos sotsmeses e a tos companyons qui són bons; car per la viltat
en què est, deuries ésser sotsmès, e per la nobilitat dels cavallers qui
són bons, est indigne que sies apellat cavaller.
Elecció ni cavall ni armes ni senyoria encara no abasta a l'alta
honor qui pertany a cavaller, ans cové que hom li dó escuder e troter
qui el servesquen e qui pensen de les bèsties. E cové que les gents aren
e caven e traguen mal, per ço que la terra lleu los fruits on viva
cavaller e ses bèsties, e que cavaller cavalc e senyoreig e haja
benanança d'aquelles coses on los hòmens han maltret e malanança.
Ciència e doctrina han los clergues, con pusquen e sàpien e vullen
amar, conèixer e honrar Déu e ses obres, e que donen doctrina a les
gents e bon eximpli en amar e honrar Déu; e per ço que sien ordenats a
aquestes coses, aprenen e estan en escoles. On, enaixí con los clergues,
per honesta vida e per bon eximpli e per ciència, han orde e ofici con
enclinen les gents a devoció e a bona vida, enaixí los cavallers, per
noblea de coratge e per força d'armes, mantenen l'orde de cavalleria,
han l'orde en què són per ço que enclinen les gents a temor, per la qual
temen a fer falliments los uns hòmens contra los altres.
La ciència e l'escola de l'orde de cavalleria és que cavaller faça a
son fill mostrar de cavalcar en son jovent; car si l'infant en son joven
no aprèn a cavalcar, no ho porà apendre en sa vellesa. E lo fill del
cavaller cové que, dementre que és escuder, sàpia pensar de cavall; e lo
fill de cavaller cové que sia enans sotmès que senyor, e que sàpia
servir senyor car, en altra manera, no coneixeria la nobilitat de sa
senyoria con seria cavaller. E per açò lo cavaller deu sotsmetre son
fill a altre cavaller, per açò que aprenga a tallar e a guarnir, e les
altres coses qui es pertanyen a la honor de cavaller.
Qui ama orde de cavalleria cové que, enaixí com aquell qui vol ésser
fuster ha mester maestre qui sia fuster; e aquell qui vol ésser sabater
cové que haja maestre qui sia sabater, enaixí qui vol ésser cavaller
cové que haja maestre qui sia cavaller; car enaixí és descovinent cosa
que escuder aprena l'orde de cavalleria d'altre home mas d'home qui sia
cavaller, con seria descovinent cosa si el fuster mostrava a l'home qui
vol ésser sabater.
Enaixí con los juristes e els metges e els clergues han ciència e
llibres, e oen la lliçó e aprenen llur ofici per doctrina de lletres,
tant és honrat e alt l'orde de cavaller, que no tan solament abasta que a
l'escuder sia mostrat l'orde de cavalleria per pensar de cavall, ni per
servir senyor, ni per anar ab ell en fet d'armes, ni per altres coses
semblants a aquestes; oc encara seria covinent cosa que hom de l'orde de
cavalleria faés escola, e que fos ciència escrita en llibres, e que fos
art mostrada així com són mostrades les altres ciències; e que los
infants fills dels cavallers, en lo començament que apresessen la
ciència qui pertany a cavalleria, e enaprés que fossen escuders e que
anassen per les terres ab los cavallers.
Si falliment no fos en clergues ni en cavallers, quaix a penes fóra
falliment en les altres gents; car per los clergues hagra hom devoció e
amor a Déu, e per los cavallers temera hom injuriar son proïsme. On, si
los clergues han maestre e doctrina, e estan en escoles per ésser bons, e
si tantes ciències són que estan en doctrina e en lletres, injúria molt
gran és feita a l'orde de cavalleria con no és enaixí una ciència
demostrada per lletres e que en sia feta escola, con és de les altres
ciències. On, per açò, aquest qui compon aquest llibre soplega al noble
rei e a tota la cort qui és ajustada a honor de cavalleria que sia
satisfet e restituït a l'honrat orde de cavalleria qui és agradable a
Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario